Alè i udols

Alè i udols, 2011. Acció de deixar alè dins d'un tub... Escola d'Art i disseny de la Diputació de Tarragona.

Alè de vida

Al principi hi havia l’alè.

La paraula va néixer de l’alè, un do per a un món que encara era inexistent.

L’alè va donar forma a la paraula i amb la paraula van ser anomenades les formes. L’alè era la vida que buscava manifestar-se en les formes. Amb l’alè va ser creat el món, i el món es va omplir de paraules, de formes, d’alens.

Alè i udols, 2011. Acció de deixar alè dins d'un tub... Escola d'Art i disseny de la Diputació de Tarragona.

Aurora

Un temps sense llum es fa sentir en la nit que embolcalla les formes. La nit no amaga les formes: les conté, però no estan il.luminades.

El temps sembla detingut en la nit. El temps i les formes dins d’aquesta quietud. La quietud precedeix el moviment. Perquè en un segon, un tènue fil de claror va obrint-se pas, i el món va obrint-se pas, tot l’univers es va mostrant a mesura que creix la llum.

La vella nit es va redimint de la foscor en els petits passos d’infant de la llum rosa que deixa entreveure el dia que reneix.

Foc i cendra

Malgrat jo no ho vulgui, o no ho desitgi, se m’imposa el foc. El foc em té atrapada en el seu cercle, no en puc fugir, les seves flames m’embolcallen fins a contituir un alt castell que alhora que em guarda em reté.

Amor: allà on diu foc llegeix cor, en mi són la mateixa cosa.

No puc fugir del meu cor, no puc fugir de l’amor que hi crema.

Aleshores, abrasada per l’imperatiu del foc, imagino un bosc d’arbres cremats, el consol de les seves cendres.

No ens espantin les paraules, no ens espantin les imatges: són metàfores d’un estat d’ànim que enmig de la febre vol descans, l’anhela. És impossible viure un dia rere l’altre, una nit rere l’altra amb aquesta febrada dels sentits sense el benefici d’un got d’aigua, o un vas de cendra, per apagar la set ardent de l’ànima.

Amor ens ensenya cremor, cremor ens ensenya Dolor. És la utilitat de l’Amor, és la utilitat del Dolor per aprendre que la vida es manifesta en el moviment sístole-diàstole, el compàs del cor.

Les llàgrimes duen sal. La sal amorteix la insurgència del foc.

Les llàgrimes i la cendra són com un vestit desfet, com un mirall que es trenca, com un foc vençut.

Plora el bosc ple de cendra. Plora Amor quan està sol.

Però no hi ha amors estèrils, ni focs estèrils, ni cendres estèrils. Al final dels temps tot reverdeix. 

La tomba florida

A la tomba hi ha la veritat: un cos que va diluint-se en la terra.

Però també és veritat que la terra és feraç, que té aquest instint d’obrir-se a la llum, de florir en el cel blau.

Treballa la terra en la plenitud de la tomba perquè busca florir en un bressol. A la tomba hi ha un sol ocult que dóna vida a l’infant.

Teresa Costa Gramunt. 2012

Alè i udols, 2011. Acció de deixar alè dins d'un tub... Escola d'Art i disseny de la Diputació de Tarragona.

Alè i udols

Al principi hi va ser l’energia, després va néixer la matèria.

Una molècula es va agrupar amb moltes altres i van respirar el icor, el verí que macula  la vida. Al expulsar-lo van crear-se l’alè...

L’alè va donar forma a la paraula i la paraula va construir el pensament. L’alè era ja la vida que buscava manifestar-se i omplir-se de sentit.

El món que reconeixem va ser creat de paraules, totes filles de l’alè...

Replica a Teresa... 2012