12 Caixes de bronze per contenir els tubs amb l’alè.
-Per la
ferida entra la llum...-
Així
deien les sàvies paraules de Jalal ad-Din Muhammad Rumi, i en aquest sentit el
dolor de Lucia també s'ha fet nafra lluminosa. Igual que la ferida al costat de
Crist, podem veure com tota ella s'ha convertit en el tall que enlluerna la
passió sublim de l’ànima humana. Ara ja és màndorla de calor matern, estoig de
saviesa mística que reté el ressò substancial de la vida. És l'escletxa
produïda per la cega llançada, la qual va furgar en el buit del costat de Jesús
i va portar el dolor però no la mort. Ben al contrari, és l'esquerda de la qual
va brollar l'amor i la fe, l'expiació de la carn per al món cristià .
Ara la ferida és un litigi existencial, és la
que ens porta la realitat sorprenent i presenta el dolor humà com la causa que
ens fa ser. És doncs aquest tall nou i vital, aquesta ganivetada diària en la
superfície de l'ànima, la que ens il·lumina la ment i deixa la consciència neta, polida i immaculada
davant la mort.
La ferida aliena no purifica, la que exhibeix
el que creu sense veure no templa el cor. No guareix el que regurgita el
patiment dels altres, el qui parla com un replicant, una actitud pròpia dels
qui tenen la veu lliurada.
Diu Lucía quan calla.
-Només
es pot parlar del dolor des del centre de la nafra i només es pot saber com
sagna quan la ferida cega els ulls i il·lumina la raó. –
No hay comentarios:
Publicar un comentario