M. Dolors Puigdemont. Cos 2. 2010 Malla de filferro galvanitzada i llum, 200 x 120
"Mírame, madre, y por tu amor no llores
si esclavo de mi edad y mis doctrinas
tu mártir corazón llené de espinas
piensa que nacen entre espinas, flores".
Jose Martí. Presidio, 28 de agosto de 1870
El dolor, la soledat, l'angoixa, la incomunicació, el dol, la malaltia, la repressió, formen part de les nostres vides. En un moment u altre cadascun de nosaltres hem de tingut de passar per qualsevol d'aquestes situacions. La manera d'enfrontar-nos a elles, les formes en les que hem intentat trobar una sortida depèn de les persones, de les seves vivències i el moment en que es viu.
Si miren al nostre voltant o si ens endinsem en nosaltres mateixos segurament trobaren molts exemples, moltes variants, encara que no sempre hem sabut sortirnos'en. Cadascun per tant, podria explicar les seves experiències i la seva resposta, encara que moltes vegades haguessin donat una resposta d'una manera no del tot conscient. Simplement ha estat una defensa del nostre propi cos, del nostre instint de supervivència.
Aquesta resposta, aquesta necessitat interior, aquest desig de retrobar l'equilibri, de tornar a la "normalitat" es el leitmotiv, l'eix vertebrador que va unir a un grup de creadors visuals i de teòrics per parlar d'aquests tipus de vivències i com han estat les seves respostes.
Tots ells tenen una àmplia trajectòria. Tots ells han viscut períodes molt difícils, que passat el temps, han pres consciència que l'art les havia ajudat a superar aquestes situacions. Que moltes vegades el dolor en les seves múltiples facetes, físiques i espirituals es de per si un dels motors de creació mes fecunds que hem tingut al llarg de l'historia.
La malaltia, la soledat, el dol el no sentir-se estimat, la incomunicació, etc, generen ferides que es converteixen en "llum", perquè al observar-nos introspectivament augmenten la nostra capacitat sensorial que ens permet desenvolupar millor la capacitat creadora. Hem d'entendre llavors, que el món de la creació ofereix un refugi, una finestra, una sortida al dolor, a l'absència, a la pèrdua.
Tant en aquest grup d'artistes com en molts altres, quan han viscut un canvi important a la seva vida, aquest canvi, aquesta alteració queda registrada a la seva obra. No es tracta d'un registre literal, forma part de l'estructura profunda, que poc a poc van permitent a l'artista adonar-se'n que a traves d'elles han pogut sortir del pou. Aquest diàleg que s'estableix, o aquest crit que esclata amb força, es dona per necessitat, per la urgència del moment. Es converteix així en una experiència íntima alliberadora.
Aquesta experiència abocada en l'obra d'art, és el fonament del conjunt d'obres que presenten aquest grup d'artistes. És una mirada positiva, una visió esperançadora que ells volen compartir amb els espectadors. Com deia el pensador cubà José Martí en el seu conegut verso dedicat a la seva mare.
/piensa que nacen entre espinas, flores
Antonio Salcedo Miliani 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario