Un nom per
a una exposició
Es diu que una imatge val més que mil paraules.
Però a vegades les paraules es converteixen en una imatge. A tall d’exemple: el
nom de Barcelona és una imatge, més encara: una marca ben consolidada i no
només en l’imaginari proper sinó també en l’imaginari mundial!
Aviat vam ser conscients de la importància de la
imatge i del relat que aquesta imatge havia de contenir a l’hora d’anomenar el
nostre projecte creatiu. Atesa la naturalesa del fil conductor de la nostra exposició,
vam retrobar-nos, mentalment i visualment, amb l’impactant oxímoron ferida
lluminosa, tot fent memòria de l’obra de teatre de Josep Mª de Segarra, La ferida lluminosa, donant a entenent
que, com en aquesta obra dramàtica, una ferida és una ferida, però que a través
d’alguna mena d’alquímia pot esdevenir ferida lluminosa. És a dir: agent i
expressió de canvi, de transmutació de la realitat. Metafísicament parlant,
això és també l’obra d’art.
Amb La
ferida lluminosa, SL (inicials que indiquen que darrere el projecte hi ha
un grup), donem nom a una exposició que és fruit de la personalitat artística
dels seus autors, alhora que també vol constituir-se en un homenatge a un
referent majúscul en la literatura catalana, un escriptor de bandera, un poeta
i dramaturg excel.lent.
Teresa Costa-Gramunt